Tot plegat balanç dels meus anys europeus.

jueves, 9 de mayo de 2013 |

Benvolgut pare:

Avui marribat un correu electrònic molt macu amb fotets de gatets i gossos que semblavan molt amics entre ells i també amb el seus dueñets, uns nois petits que jogaban amb els gatets en el pastu, doncs això mafet pensar que potser podria fer com un balanç de tots els anys des de querribat a Barcelona i pusarlo a un correu electrònic per a tu. He aprendit millons de cosas i conegut un piló de amics, tot plegat encara no he aprendit que significa 'tot plegat', peró saps, aixo nomporta res per que lomportant ara es ferte el balanç i doncs he pensat que potser mitjor lo faria en català i aunque no soc res bò en aquesta llengua, com potser hauras nutat, ho intentaré i donaré lo mitjor de mi.
Doncs començem. Em sembla perillós caure en el sensiblereixismo (aquesta paraula tot plegat me la inventat) i parlar hores y hores sobre el valor de la amistat i aquestas coses cursis que et donan ganas de vumitá, doncs mijor parlaré una mica sobre els meus estudis i la meva Universitat. Bé, doncs lo que jo anomenaría "patio" aqui ho anomenan "claustre", suposo que potser per l'esnobisme dels europeus o potser que aquet sea el nom apropiat i jo sigui un ingnorant, tot plegat aixó nomporta res de res, però el que sí importa es que en aquet claustre de la meva universitat hi ha uns peixetets en una font al mitch del pati, es a dir al mitch del claustre, i aquet peixetets son tan macus com els gossos y els gatets del correu electrònic, excepte que hi ha alguns molt viejets que han perdut tot el culór i estan desteñits (aquesta paraulta tot plegat me la inventat). Les aules son molt macas, la veritat, molt antigues i amb un aura com de sabiduria qui flota per l'ambient,  potser per la antiguetat del edifici i els cents de catedràtics que han anant dejant la seva sabiduria en aquestas paredes, però son tan antigues les aules q'en invern et cagues de fred, et cagues el teus pantalons i el teus calçoncillets i el teus calcetins, et manches tota la teva roba amb la caca que et produeix el putu fred, per que la calefacció es una puta merda, quem parteigi un raig ara mateix si estic mentint, una puta merda de calefacció (i del estiu mitjor ni parlar, que et cagues però de caló)
Saps que estimo molt de aquesta ciutat? El transport públic. Aqui tenim metru, això mai ho habia vist avans, parlo de la meva ciutat, cla que a Buenos Aires tenen el "Subte" i ho coneguía, no soc un putu campesí, però això nomporta res, total, que el metro mola un piló, de veritat, perque té un cartelet electrònic on posa cuan falta perque arribi el próxim, i una veu de una noia molt maca que anuncia la propera estacio, el mateix que al tren, per example "propera estació, Terrassa" o "propera estació, Sabadell" o el que sigui. Això, pare, escolta be, aixó mola que et cagues.
Be, aquet correu sestá fent llarg, doncs mitjor ara parlu del estiu, la mitjor estaciò del any, tot plegat que es molt corta i que el invern es massa llarg a Barcelona, de veritat, sembla el putu Joc de Trons aquesta ciutat, "l'invern està arribant!" (molaría un pilò una adaptaciò catalana de Joc de Trons, Andreu Stark o Jordi Lannister, mare meva com molaría!), però cuan finalment arriba el estiu, aaaah quina felicitat, perque pots anar a la platja i veure el mar i las gaviotetes (aquesta me la inventat, esperam que et googlejaré com es diu... gavines, les gavinetes, que macas!) i pots nadar o prendre el sol. Doncs ara el estiu esta arribant i estic acabant els exàmens i mestic tornan boig, boig psicopata, de veritat, quem parteigi un raig si no mestic tornan boig d'estress dels exàmens i del treball de grau i del treball de veritat, es a dir el treball asalariat, boig com una puta cabra, tot plegat nomporta res perque desprès tindrè meregudas vacances i m'emburracharè un piló amb motiu de celebració no solament de que he acabat la universitat sino tambè que se han cumplit (cumplit?!, ho googlejarè.. complert!) casi sis anys de la meva vida a Barcelona, i si això no es motiu per emburracharse en la platja i vumità sobre les gavines i els cangrecs i els guiris, no se que pot serlu!

L.

Aquet texte te una mica de ficció i unaltra mica de realitat o potser pudriem dir de autobiografia, i va dedicat amb respetu i estima a tot els meus amics catalans tot plegat tambè a Catalunya i a la seva llengua, que potser he destruit una mica amb aquet texte, doncs em disculpu, pero ho he fet amb cariniu, quem parteigi un raig si estic mentint.

3 Comentarios:

Sujeto Vacío dijo...

Tot plegat t'ha quedat bé. A veure si ens hauràs mentit, tot plegat, i ets d'Almería? Tinc un tío, que es d'allà, tot i que tot plegat fa tota la vida que viu aquí i parla igual...

Vanbrugh dijo...

Y su pobre padre de usted, que imagino argentino, ¿va a entender algo de esta bonita carta que le dirige, que no estoy nada seguro de que sea tampoco catalán?

Unknown dijo...

@Vanbrugh: Yo estaba de acuerdo con usted hasta que abrí el blog desde Google Chrome y cuál no será mi sorpresa al ver que me indicaba que la página estaba, en efecto, en catalán y que me ofrecía traducirla a alguna otra lengua de mi preferencia, así que ahora me permito discrepar amablemente y abrazarme al subidón de autoestima que acaba de darme el famoso buscador.

Comentar desde Facebook

Comentar desde Blogger